I Trobada
I Trobada d'Estudi
Manresa, juny 2002
I Trobada d'estudi per a la preservació del patrimoni en pedra seca als Països Catalans
Manresa, 15 i 16 juny 2002
COMUNICACIONS PRESENTADES
- ALAY, Joan Carles; CARBAJALES, Maria: Efectivitat i efectisme en la protecció de la pedra seca
- ALOMAR, G.; Ferrer I.; Grimalt, M.; Reynés, A.; Rodriguez: El programa europeu PATTER. Una metodologia de la catalogació d'espais de marjades aplicades a l'entorn sudeuropeu
- BARCELÓ, Antoni; GRIMALT, Miquel; VIDAL, Miquel: Els avencs del Migjorn i Llevant de Mallorca. Una mostra singular d'enginyeria tradicional de pedra en sec amb funció hidrològica
- BERNAT, August; SOLER, Josep Mª: Proposta d'estudi tipològic de les construccions en pedra seca
- ESTEVE, Agustí: Campanya per a la recollida de signatures per a la preservació i rehabilitació de les cabanes de pedra seca
- FABREGA, Albert: La pedra en sec a la vinya de Súria
- MORENO, Mª Dolors; PERARNAU, Claudi: Restauracions i projectes: les barraques de vinya de Rellinars
- PLANS, Jaume: Conclusions: Trobada d'estudi per a la preservació del patrimoni en pedra seca als Països Catalans
- PREIXENS, Josep: Inventari de les cabanes de la comarca de les Garrigues
- REBES, Xavier: Una experiència de conservació i rehabilitació del patrimoni de la pedra en sec a la Fatarella: Projecte d'agricultura de muntanya, terra i pedra
- ROVIRAS, Antoni; MARGAL, Joan; MUNDET, Candi; PLANAS: Un projecte d'estudi del patrimoni cultural del massís del Montgrí: l'activitat tradicional de la muntanya (del segle XVII al XX)
- SOLER, Josep Mª: La rehabilitació de barraques al Bages, el treball de la D.O. Pla de Bages
- VALLS, Joan: Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar
(Nota: les ponències es van publicar en el nº78 del 2002 a la revista DOVELLA que edita el Centre d'Estudis del Bages)
I Trobada de Manresa
Foto Agustí Esteve
I Trobada de Manresa. Presentació de comunicacions
Foto Agustí Esteve
I Trobada de Manresa. Presentació de comunicacions
Foto Agustí Esteve
I Trobada de Manresa. Presentació de comunicacions
Foto Agustí Esteve
I Trobada de Manresa. Presentació de comunicacions
Foto Agustí Esteve
I Trobada de Manresa. Visita barraques vinya Bages
Foto Agustí Esteve
I Trobada de Manresa. Conclusions
Foto Agustí Esteve
| CONCLUSIONS DE LA TROBADA |
| En la nostra societat actual és un fet real que hi ha un important retrocés de l'activitat agrícola. Aquest factor incideix en la desaparició dels camps de conreu i alhora dels testimonis emblemàtics de pedra seca que hi ha al llarg i ample de la nostra geografia. En aquest sentit, la recuperació de camps per plantar-hi vinya com per exemple està succeint a la comarca del Bages, o el projecte a petita escala de la Fatarella -on s'ha rehabilitat un espai delimitat tot tornant-li a donar vida respectant el medi-, són factors de sostenibilitat del territori a tenir en compte. |
| La continuïtat de l'activitat agrícola, ja sigui en els diferents conreus -vinya, olivera, ametller...- va estretament lligada a les tècniques de construcció de pedra seca, i per tant, s'ha de conscienciar a la gent i les institucions de què és necessari i vital ajudar a preservar l'activitat al camp. |
| El patrimoni en pedra seca s'ha de conservar, no només com a element artístic, sinó també com a element funcional perquè ajuda a la preservació del medi ambient, evitant l'erosió del terreny i, en casos d'incendi, els marges separen el terreny a mode de tallafocs. Sense oblidar la importància d'aquestes construccions com a canalitzadores i reguladores dels recursos hidrològics. |
| S'ha de potenciar la creació i difusió de noves rutes -a les ja existents de Súria, Rellinars i el massís del Montgrí-, per tal de donar a conèixer el medi i els elements característics que l'ocupen. Així, prenent com a base les construccions de pedra en sec, tenim des del propi medi natural i agrícola, fins a forns, pous, cisternes, corrals, etc... |
| També cal crear els mecanismes necessaris per tal que s'incideixi a les escoles, en l'educació dels infants de manera lúdica, tot creant tallers, exposicions, treballs de camp..., d'aquesta manera es pot acostar el medi ambient als més menuts. |
| L'experiència de rehabilitació de barraques presentada des de fa alguns anys des de la D.O. Pla de Bages com a un concurs, està donant ja els seus fruits, perquè no només incentiva econòmicament als propietaris, sinó que ajuda a la rehabilitació i al manteniment d'aquestes construccions i, a més, desperta l'interès de les administracions locals. |
| En un altre àmbit, el Patronat de Sant Galderic potencia una campanya per a la recollida de signatures, en la que es pretén conscienciar a la Generalitat de Catalunya, de la importància de les construccions d'arquitectura rural i es redacti una llei que mesuri les normes de conservació d'aquest patrimoni singular i s'eviti al màxim la seva destrucció. |
| La difusió escrita de treballs sobre la pedra seca els darrers deu anys i els diferents congressos celebrats -alguns de caire internacional, perquè els testimonis en pedra seca són propis de tota l'àrea mediterrània- a l'entorn del tema, certifica que hi ha un creixent interès i conscienciació sobre un patrimoni que s'ha de donar a conèixer per tal de preservar-lo. |
| En la Trobada d'Estudi de Manresa, membres de la Societat Catalana d'Arqueologia proposen que, d'acord amb el marc legislatiu vigent a Catalunya, l'eina bàsica factible de protecció del patrimoni de la pedra seca sigui la declaració d'aquest últim com a béns d'interès local: BCIL'S. Això requereix, però, realitzar-ne la catalogació i l'inventari de totes les construccions en pedra seca de cada municipi i presentar-la al respectiu Ajuntament. Un cop un bé cultural és declarat d'interès local el municipi n'ha de tenir cura i tampoc se'l pot malmetre o destruir de qualsevol forma. |
| Per últim, els organitzadors de la Trobada presenten una proposta per tal d'establir un mapa tipològic de les construccions en pedra seca, de les cabanes o barraques a nivell de tot Catalunya, ampliable als Països Catalans. Per això, cal determinar-ne un mostrari general d'alguns exemplars del màxim de municipis catalans realitzant una fitxa amb dades bàsiques. Això ha de significar un pas previ a la potenciació i al reconeixement legal d'aquestes construccions tant peculiars a casa nostre. |
| En definitiva, les construccions de pedra seca a Catalunya han de considerar-se part integrant del patrimoni cultural històric, geogràfic i mediambiental propi català, amb una identitat pròpia. En aquest sentit s'haurien d'activar els mecanismes esmentats: difusió, restauració, conscienciació, sostenibiltiat, rendibilització, aplicació del marc de protecció legal adient a cada indret, per tal que les generacions presents i futures en puguin gaudir. Les accions que es facin a l'entorn del patrimoni de la pedra seca, però, han d'anar encaminades a les necessitats i les realitats de cada territori. Per això, en alguns casos cal potenciar i preservar l'agricultura o cal fer-ne la difusió escaient: programes, rutes, excursions...; cal catalogar i inventariar el llegat que ens han deixat els nostres avantpassats. |
Per contactar amb nosaltres: coordinadora@lamalla.net