Bages
RECULL LÈXIC DEL BAGES
Abeurador (m.): lloc preparat per abeurar el bestiar i els animals de càrrega.
Adovellat (adj.): construcció amb dovelles, o sigui, amb pedres tallades més estretes d'un cap que de l'altre, per a formar arcs o voltes.
Afaiçonar (v.): fer obra de construcció.
Afeixar (v.): disposar un tros de terra en feixes.
Afitar (v.): delimitar o assenyalar amb fites de pedra una parcel·la de terreny.
Ajuntar (v.): encaixar unes pedres amb les altres.
Aixada (f.): eina composta d'un ferro acerat de diferents formes, acabada en tall més o menys ample o en punta, i que té un ull per on passa un mànec de llargària considerable. Bàsicament s'empra per cavar i remoure la terra.
Aixopluc (f.): barraca o cabana de petites dimensions obrada en pedra seca, amb coberta o sense.
Amagatall (m.): cavitat practicada dins un parament usat per a guardar-hi aliments i d'altres.
Amargenar (v.): fer marges de pedra seca.
Amplària (f): extensió o dimensió en sentit horitzontal, oposat a la llargària.
Apariar (v.): igualar la disposició de les pedres unides les unes amb les altres.
Arada (f.): instrument compost bàsicament d’una peça on va fixada la rella i d’un espigó on va junyida la mula, el bou o, el cavall per estirar, i que serveix per remoure la terra. A les vinyes clares bagenques s’emprava l’arada de fusta tradicional composta de timó, dental i esteva, sense pala per girar la terra
Argadell (m.): orneig de quatre o sis cistells de vímets que es posaven repartits a cada banda de l’animal de càrrega.
Arnera-es (f.): indret destinat a allotjar-hi el rusc o casa d'abelles, els més antics de vímet i canyes, els més moderns de fusta. Aquests llocs podien ser inserits en marges de pedra seca.
Arrodonir (v.): donar forma rodona o corba.
Atuell (m): utensili d'ús casolà, recipient de líquids o sòlids.
Avenc (m): obertura natural de la terra, molt inclinada i de gran profunditat.
Baiart (m.): aparell de fusta format per dues vares llargues i paral·leles, unides per diferents travessers que servien per a transportar les portadores a pes de braços de dues o quatre persones a cada cap.
Baixant (m): graons inserits en una paret que permeten pujar o baixar d'un bancal a un altre.
Balma (f.): concavitat en la part inferior d'una paret de roca, menys profunda que una cova o caverna. Pot servir com refugi o abric improvisat. Aprofitant-se en alguns casos com corral o com habitatge.
Bancal (m.): cada una de les porcions de terreny de cultiu, delimitada generalment per parets o murs d'abancalament, que formen una finca.
Barraca (f.): construcció de pedra seca obrada dins o a la vora del camp de conreu del pagès, que té diferents usos: serveix d’aixopluc, per guardar-hi eines o alberg del bestiar, entre d’altres. Al Bages hi ha testimonis escrits de cabanes des d'època medieval.
Barracaire (m.): denominació popular dels constructors de les barraques de pedra seca; i també, en el Bages, es coneix un ocell pertanyent al gènere dels cua-roigs, el qual pernoctava habitualment en les barraques cap a la tardor i l'hivern, d'aquí la seva denominació popular.
Barret de xemeneia (m): pedra manllevadissa que permet la sortida de fums de la barraca.
Barrina (f.): barra de ferro d'uns dos metres de llarg i secció rodona, acabada en tall recte, utilitzada per fer forats a la pedra i disposar-hi les cunyes de ferro.
Bassa (f.): forat excavat a la pedra o al terra de poca profunditat on es recollia l'aigua de la pluja.
Bast (f.): albarda curta que porten les bèsties de càrrega.
Bei (f.): obertura estreta d'una roca o penya, ple de material diferent del de la roca, indret per on se sol trencar la pedra quan es pica amb la massa.
Brancal o Muntant (m.): cada un dels dos costat d'una entrada o finestra, formats per un conjunt de pedres sobreposades, sobre els quals es recolza la llinda.
Buixarda (f.): maça que té les cabotes granellades i l'empren els picapedrers per picar i polir la pedra.
Buixardar (v.): picar la pedra amb la buixarda.
Cabana (f.): veure barraca.
Cabàs (m.): recipient de material flexible com ara el vímet, la palma o la canya i proveït de dues nanses que servia per aplegar el raïm.
Cairó (m.): rajola de diferents tamanys, encara que la majoria amiden 40x40 cm. feta d'argila i, a partir del XVIII envernissada, que servia per recobrir la part de la tina que havia de contenir el vi, per tal de fer-la impermeable.
Camí ral (m.): camí empedrat, de vegades flanquejat amb marges de pedra seca, aquests últims aixecats allà on el pas del bestiar podia malmetre els conreus, que servia com a via principal de comunicació entre diferents poblacions.
Camí de ferradura (m.): camí empedrat estret per on no podien passar carros, només animals de tir o de carga i les persones.
Cana (f.): mida longitudinal d'uns vuit pams, equivalent a prop de 1,60 metres.
Canó de la xemenia (m): forat llarg, generalment de forma cilíndrica o triangular, emplaçat en un angle de la barraca; la seva funcionalitat és per deixar sortir els fums quan s'encèn foc a dins.
Cantell (m.): la cara més estreta d'un cos cairejat, per oposició amb el pla o cara més ampla.
Cantonada (f.): vèrtex de l'angle format per dues parets. Cadascuna de les parts laterals que delimiten una obertura d'una paret per a posar una porta.
Caramull (m.): pedra disposada en vertical que corona la cúpula exterior de la barraca. El barracaire surienc entrevistat l'anomena de forma popular "tiroliro".
Carejar (v.): picar amb la punta de l'escoda la cara vista de les pedres que anaven destinades a una paret.
Carretó (m.): vehicle consistent en una caixa o embarrat muntat damunt dos braços de fusta, amb una roda a la part anterior o dues rodes laterals de poc diàmetre, i que serveix per traginar objectes feixucs com pedres i no gaire voluminosos, empenyent-lo un home pels braços.
Cascall (m.): veure pedruscall.
Caseta (f.): veure barraca.
Càvec (m.): eina de característiques similars a l'aixada, però de fulla més estreta, que s'eixampla més a la part posterior.
Cerdà (m.): individu provinent de la Cerdanya que durant l'hivern realitzava diferents oficis com a jornaler en els masos d'altres demarcacions catalanes, alguns d'aquests treballs estaven relacionats amb el treball de la pedra com a margenadors i barracaires.
Cintra (f.): bastida de fusta que sosté una volta o un arc en construcció, fins que està posada la clau.
Cintrell (m.): corda o regle que empren els arquitectes i mestres d'obres perquè els serveixi de guia en construir una volta o un arc.
Cistell/a (m./f.): estri de vímet i canyes entreteixit de base circular o ovalada, emprat per recollir les pedres de menor tamany dels camps i també servia per arreplegar el raïm.
Cisterna (f.): construcció de pedra destinada a arreplegar les aigües de la pluja, sovint realitzada al costat de la barraca.
Clau (f.): pedra planera de grans dimensions que tanca la volta.
Contrafort (m.): element estructural de pedra per a reforçar els murs.
Coster (m.): pendent del terreny, sobretot d'un camp o vinya.
Cove (m.): recipient de més o menys profunditat, més ample de dalt que de baix, realitzat de vímet i canyes, destinat, entre altres usos, al transport de pedres.
Cup (m.): recipient sobre el qual s'hi posa el raïm trepitjat i on el most es transforma amb vi.
Desguàs (m.): conducte per on s'escola l'aigua.
Desplomar (v.): fer desviar de la línia vertical, especialment una paret o altra superfície de construcció.
Dovelles (f.): pedres més o menys treballades que formen un arc.
Empedrat (m.): paviment cobert de pedres.
Encavallada (f.): bastida feta amb posts, pals o altres peces inclinades i combinades amb altres d'horitzontals o verticals.
Esberlar (v.): obrir en dues o més parts per ruptura.
Escales (f.): pedres planes col·locades a una paret o marge sobresortint, de manera que formen els graons i permeten pujar i baixar fàcilment.
Escarpre (m.): instrument que consisteix en una barra de ferro d'uns 20 a 30 cm. de llargada; per un cap fa doble bisell i per l'altre té cabota, a la qual es dona cops amb un martell o maça, i serveix per a fer forats a la pedra i per a separar fent palanca dos blocs de pedra.
Escarpell (m.): eina dentada, a manera de raspa, que usen els picapedrers per a raspar i netejar les peces.
Escletxa (f.): veure esquerda.
Escoda (f.): instrument semblant a un martell gros, amb punta a cada cap del ferro, utilitzat per a picar la pedra.
Escopidor (m.): sortint de pedra posada a la part exterior on comença la volta disposada a tot el voltant de la barraca per escopir la pluja.
Espitllera (f.): obertura estreta i d'alçada variable practicada en algunes construccions per tal d'observar l'exterior.
Esquerda (f.): obertura prima i llargua feta a un cos dur que s'ha romput.
Estaca (f.): tros de fusta clavat a una paret que serveix per a penjar coses de manera que queden inaccessibles per als gossos, gats, ratolins o formigues.
Falca (f.): objecte de metall de secció triangular, emprat per fragmentar la pedra en trossos més petits.
Falsa cúpula (f.): tancament més comú del sostre de les barraques de vinya del Bages; aquest sistema de tancament es fa mitjançant un ajustament de les pedres en filades successives creant un voladís i formant una corona circular o el·lipsi que va tancant els espais a mesura que es guanya alçada.
Feixa (f.): porció de terra plana, que en terreny muntanyós i inclinat, se situa en el coster i limitats per marges o parets que els protegeixen contra les avingudes de terra.
Finestra (f.): petita obertura practicada a mitja alçada en la paret/s laterals de la barraca, per a permetre l'entrada de la llum i la ventilació.
Fita (f.): pedra clavada verticalment a terra per indicar els límits d'una propietat o, parcel·la; de vegades s'insereix la inicial, nom del propietari o data de construcció.
Fonaments (m.): part d'una construcció situada sota terra i que li serveix de sosteniment.
Gaveta (f.): recipient de fusta quadrangular, amb uns mànecs per a portar-lo com de civera, que serveix per al transport de pedra o de terra.
Graó (m.): sortint de pedra d'un marge o paret de pedra seca el qual permet pujar o baixar més fàcilment de l'esmentada edificació.
Habitació (f.): veure barraca.
Jàssera (f.): pedra allargassada, de forma més o menys regular, que es pot usar per fer de llinda o travessa.
Lligar (v.): acció d'ajuntar dos o més pedres de forma irregular perquè es produeixi un encadenament, sense que hi hagi interrupció, obtenint-se una forma homogènia.
Llinda (f.): pedra o fusta travessera que descansa damunt els dos muntants d'un portal o finestra.
Lligona (f.): aixada de ferro molt ample, gairebé quadrada, que té una dolla o canó de ferro on encaixa el mànec.
Llosa (f.): pedra prima i de superfície plana de forma quasi rectangular, usada principalment en les cobertes.
Maça (f.): martell gran de ferro i de fusta proveït d'un mànec llarg que s'emprava per estarrossar la terra i també per picar la pedra que s'aprofitaria en l'aixecament dels marges, barraques i tines.
Maceta (f.): utensili semblant a un martell petit i robust emprat habitualment pels picapedrers.
Magall-a (f.): eina per cavar la terra i arrencar la brossa i les pedres dels camps.
Mall (m.): martell gros i feixuc, emprat pels pagesos, mestres de cases i picapedrers en la construcció de marges i de les barraques de vinya.
Marge (m.): desnivell de terra, revestit de pedres que separa dos porcions de terra situades en diferent nivell, amb la funcionalitat d'aturar els moviments de terra.
Margener, marjaire o margenador (m.): individu que realitza el seu ofici en la construcció de parets, murs i treballa amb la tècnica de la pedra en sec.
Martell de punta (m.): utensili de ferro emprat pels picapedres per excavar i fer forats a la pedra i que té un dels seus caps acabat en punxa.
Martell de paredar (m.): estri específic de ferro emprat per donar consistència a les pedres dels murs.
Menjadora (f.): lloc on es diposita el menjar per a les bèsties; pot ser fer de pedra o de fusta i dividit en compartiments.
Mestre de cases (m.): individu especialitzat en el treball de la pedra; en el segle XVII-XVIII al Bages apareix com la persona que confecciona la construcció dels murs i les tines; el seu equivalent modern seria el de paleta professional o arquitecte. També a mitjans del XVIII a la població de Sallent hi ha documentada la presència d'un "mestre de parets seca".
Mitgera (f.): paret o mur que separa dues propietats.
Morter (m.): barreja de calç, arena i aigua, que s'empra per a lligar les pedres, maons o altres materials de construcció.
Mur (m.): construcció feta de pedres juxtaposades i sobreposades sense morter, que servien per delimitar, tancar una propietat, un recinte o, no deixar pas al bestiar, entre d'altres usos.
Obertura (f.): buit fet a una construcció per poder accedir-hi.
Paravent (m.): mur de pedra en sec en forma de L o de U que estava unit a la barraca i servia per protegir al pagès o l'animal de càrrega del vent.
Paredar (v.): acció de construir una paret o mur de pedra en sec.
Paret (f.): obra de fàbrica, relativament ample, aixecada a plom fins a certa alçada per tancar un espai de terreny i actuant de mur de contenció.
Passera (f.): conjunt de pedres disposada a manera de pont per a travessar un riu o, un torrent.
Pedra franca (f.): pedra de fàcil us.
Pedra manllevadissa (f.): pedra que està disposada a poca profunditat de terra, la qual es pot extreure amb poc esforç.
Pedrera (f.): lloc d'on s'extreu pedra per a la construcció.
Pedreres (f.): aparell compost de fustes que van lligades als costats del bast i serveixen per a traginar pedres a esquena de l'animal de càrrega.
Pedrís (m.): seient de pedra, normalment adossat a una paret que li fa recer, també molt habitual en l'exterior i interior de les barraques i tines.
Pedruscall (m.): pedres de petites dimensions o fragments de pedra amb que s'omplen els buits entre les pedres grosses, quan es construeix una paret, i amb que es cobreixen les cobertes; també s'anomena cascall o reble.
Perpal (m.): barra rígida de ferro o d'acer recolzada en un punt de suport a mode de palanca, permetia moure, alçar, o desplaçar objectes pesants; molt emprada en les rompudes.
Petxines (f.): pedres travesseres que es disposen en els angles de les parets, permeten pujar les fileres circulars de la volta de la barraca.
Pica (f.): peça de pedra de molts tamanys i formes, sobretot quadrades i rectangulars; disposa d'una concavitat destinada a rebre o contenir aigua, utilitzant-se per infinitat d'usos, com rentar, posar a remull l'utillatge agrícola o, donar de veure als animals, entre d'altres usos.
Picar (v.): donar cops amb un martell, maça o altre instrument per aplanar, pitjar o rebaixar una cosa.
Picapedrer (m.): persona que talla i pica la pedra per a la construcció.
Plec de Llibre: disposició de pedres verticals amb que es corona la part més alta d'una paret de pedra en sec, amb la finalitat que el bestiar no hi passi.
Portell (m.): obertura estreta deixada en una paret o marge amb la finalitat de permetre el pas de les persones o el bestiar. També es coneix com a portell al forat produït en un marge provocat per la força de l'aigua o per un altre accident.
Postada (f.): peça plana de pedra posada horitzontalment a l'interior de la barraca per a servir de sosteniment de diferents utensilis.
Pou (m.): cavitat obrada amb pedra seca o morter de forma cilíndrica o quadrada, bastant profunda excavada en el sòl fins a trobar la veta.
Pouetaire (m.): persona encarregada d'omplir el pou de glaç amb blocs de gel o neu i de transportar-lo per vendre'l.
Prestatge (m.): pedra encastada a una paret que serveix per deixar-hi menjar i els estris més diversos.
Pujador (m.): veure escala.
Rastrell (m.): veure plec de llibre.
Reble (m.): veure pedruscall.
Recer (m.): paret de pedra seca adossada a la barraca que atura el vent i on s'hi pot resguardar el pagès i l'animal de tir.
Ribàs (m.): marge molt pendent.
Saltador (m.): veure graó.
Senalla (f.): recipient fet de palma o espart, més ample de boca que de baix, emprat per aplegar el raïm i dipositar-lo a la portadora.
Tanca (f.): terreny destinat al conreu o al bestiar rodejat de paret de pedra seca.
Tàpia (f.): paret feta de pedra i terra pastada.
Tascó (m.): objecte de fusta o de metall, de secció triangular, que serveix per a obrir cossos sòlids o per a mantenir estrets dos cossos entre els quals es col·loca.
Taulaplom (m.): regle ample que porta senyada una ratlla paral·lela als seus costats i que a un cap porta penjat un fil que acaba amb una peça de metall, i serveix per a comprovar la verticalitat de parets o altres elements de construcció.
Tina (f.): construcció de forma rodona o quadrada feta a base de pedra i morter de calç, impermeabilitzada amb cairons o grans rajoles de ceràmica envernissades de color vermellós o marronós. En el seu interior s’hi dipositava el raïm aixafat convertit en most i un cop fermentat es transformava en vi. La capacitat d’emmagatzematge d’una tina és variable, pot oscil·lar entre les quaranta-cinc i les cent càrgues de verema.
Tiràs (m.): estri rudimentari de fusta, molt emprat en les rompudes de boscos, consistent en un forcat d’arbre on van subjectades transversalment unes fustes estretes i juxtaposades que formen un postissat damunt el qual s’hi posaven les pedres que s’havien de traginar.
Trencador de pedra (m.): veure picapedrer. Individu especialitzat en l'ofici de trencar la pedra, al Bages documentat des del XVIII.
Tribú (m.): barrina grossa utilitzada pel mestre de cases.
Trona (f.): marge o paret circular de poca alçada realitzat al voltant d'alguns arbres, sobretot oliveres; aquest sistema permet que l'arbre disposi de més terra i faciliti el seu arrelament.
Voladís (m.): sortint característic de la coberta interior amb què es va tancant la cúpula de la barraca.
Volta (f.): estructura arquitectònica de forma còncava que cobreix un espai situat entre els murs de la barraca o tina, formant un sostre o coberta de pedra.
Vinya (f.): conjunt de ceps plantats o tros de terra on estan plantats. Al Bages tenim: vinya espessa: els ceps es plantaven molt junts entre quatre, cinc o, fins a set pams de distància els uns dels altres i, entre mitjans, entre 8 i 10 pams;vinya mallola: vinya plantada de ceps joves, el primer any que són plantats; vinya a bancals: vinya plantada deixant un espai suficientment ample entre les fileres de ceps, per poder-hi plantar enmig, cereals, llegums o altres plantes; vinya a mitjans clars: es diferencia de la vinya espessa perquè s’hi deixava més espai entre els ceps i la terra es podia conrear amb l’arada i vinya a doblers: vinya de nova plantació amb passades dobles de ceps a mitjans clars.
Voladís (m.): filada de pedres planeres abans de començar la coberta. És col·locada amb una lleugera pendent cap a l'exterior per a una millor evacuació de l'aigua de pluja.
Xemeneia (f.): escletxa o conducte vertical deixat expressament a la paret interior de la barraca, per donar sortida al fum.
Realitzat per: Jaume Plans