Rellinars
La pedra seca de Rellinars
Realització: Amics de Rellinars amb la col·laboració de Diputació de Barcelona. Xarxa de Parcs Naturals.
Longitud: 4.200 m .Durada: 3 hores
Dificultat: baixa. Passeig agradable amb pendent generalment suau amb algunes pujades curtes. Excursió indicada per a tot tipus de públic.
L'itinerari transcorre per pistes ben marcades i es troba senyalitzat amb fites amb etiquetes de color violeta.
Recomanacions: convé portar calçat adequat, aigua i queviures, ja que l'excursió transcorre per indrets assolellats i calorosos. Recordem que cal respectar el patrimoni arquitectònic i cultural que visitem, les propietats i el medi natural.
Amb aquest itinerari us proposem una passejada tranquil·la per descobrir el passat vitícola de Rellinars a partir del patrimoni arquitectònic i paisatgístic que les anteriors generacions ens han deixat. Val a dir que bona part de l'excursió transcorre pel massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, protegit des de 1972 per un pla especial i declarat parc natural el 1987. El parc és gestionat per la Diputació de Barcelona i els municipis que en formen part.
Iniciem l'excursió a l'aparcament que trobem a l'església parroquial de Sant Pere i Sant Fermí. Darrere l'església, prenem la pista que davalla a mà esquerra vers el torrent de la Font d'en Sala seguint la fita de color violeta. Aquestes fites ens guiaran al llarg de l'itinerari. Creuem el torrent per un petit pont de pedra i passem pel bell mig de dues de les masies més antigues i emblemàtiques de Rellinars: el Gibert de Baix (esquerra) i les Farreres (dreta).
Els elements més destacables d'aquest mas, edificat ja al segle XI i restaurat en èpoques posteriors, són la capella consagrada a Sant Felip Neri (sant de forta devoció a Rellinars) canonitzada l'any 1622, i les pintures murals que encara s'hi guarden. Aquests frescos, tretze en total, representen diverses escenes de la guerra de la Independència.
Després de creuar el torrent en dues ocasions més, trobem una fita que ens indica la presència d'una barraca. Per visitar-la prenem el costerut sender a mà esquerra. Arribats a la barraca, des de la porta observem, uns metres més enllà, una segona barraca i encara una tercera a la dreta i, des de la part posterior les parets de roca del turó que resta davant nostre.
- La barraca d'en Pere Baqué
Reprenem la pista i, mentre seguim remuntant el torrent, ens adonem del patró que
caracteritza el paisatge: turons baixos, rocosos i de força pendent combinats amb torrents secs i encaixats. Els sòls magres en poden ser la causa, però els fragments de murs de pedra seca que trobem al marge esquerre de la pista ens indiquen que els antics camps de vinya també hi tenen alguna cosa a veure. Efectivament, abans de l'expansió de l'activitat vitícola a mitjan segle XVIII, bona part d'aquests paratges estaven coberts per boscos d'alzines.
Després del desastre provocat per l'arribada de la fil·loxera, els camps es recuperaren; però als anys 50 es començaren a abandonar i el paisatge es va reforestar amb diverses espècies de pins a causa del canvi de les condicions ambientals i l'esgotament del sòl. L' incendi que va afectar la zona l'any 1986 ens en dóna l'explicació definitiva.
Mentre caminem i observem el paisatge, trobem una fita que ens indica la situació d'una altra barraca. Per visitar-la, baixem uns metres pel sender de mà dreta.
- La barraca d'en Ramon del Gibert de Baix
Tornem a la pista. Uns metres més endavant observem enlairada davant nostre una barraca circular. Definitivament, les restes arquitectòniques i el paisatge encara mostren l'abast que en d'altre temps va tenir l'activitat vitícola a Rellinars. Quan ens acostem a la barraca, la pista es bifurca. Prenem l'itinerari de mà dreta i, deixant a l'esquerra una tanca verda, creuem el torrent de la Font del Bosc. Ara la pista remunta pel torrent de Casajoana creuant la llera en diverses ocasions.
Aquest torrent es troba als límits de l' incendi esmentat com ho demostra la diferència de la densitat de vegetació entre un i altre vessants. A mesura que pugem, podem observar, al marge esquerre del camí, diversos fragments de murs i alguna barraca de pedra seca mig enrunats i, fins i tot, les restes del que s'anomena el Casot, indicat amb una fita.
- El Casot
Aquestes misterioses runes construïdes també seguint la tècnica de la pedra seca són més antigues que les barraques. L'origen i funció d'aquesta construcció és un misteri de difícil solució, ja que no comptem amb cap document que ens en parli i, probablement, formaven part d'una construcció més gran. Tanmateix, la seva estructura, amb cinc nivells de murs circulars de més d'un metre d'amplada, pot pertànyer a una antiga torre de guaita.
Popularment, es diu també que corresponia a un convent regit pel monestir de Pedralbes amb funcions penitenciàries per a reines vídues i monges, recloses en la pau de l'indret. En qualsevol cas, sembla que només podrem conèixer aquestes restes
mitjançant excavacions arqueològiques.
A la mateixa alçada del Casot, però uns metres més a la dreta, observem una barraca doble de planta rectangular. Seguim l'itinerari i, uns metres més endavant, ens disposem a creuar el torrent, des d' on podem observar diversos fragments de murs i dues barraques més: una, la més propera, a la dreta del camí, l'altra al vessant esquerre, força més enlairada. Una mica més endavant encara trobem una barraca més a l'esquerra, una mica apartada del camí.
A prop d'aquesta barraca trobem un desviament a mà esquerra que mena a la font del Càntir, on podrem descansar, fer un mos i beure una mica d'aigua sota l'ombra d'una balma.
- La font del Càntir
La font es troba a l'interior d'una balma força profunda modelada pels agents erosius al llarg de milers d'anys. Fixeu-vos amb les restes dels murs també de «pedra seca» a la dreta de l'entrada. Aquestes cavitats va ser aprofitades durant l'edat mitjana per construir amb facilitat (només calia obrar un mur) habitacles diversos: corrals, aixoplucs, masies, etc. D'aquesta balma, no en sabem res del cert, però tenint en compte la seva alçada i la precarietat dels murs, és versemblant pensar que va ser, en altre temps, un corral o un aixopluc vinculat a la masia de Casajoana. D'altra banda, el càntir enganxat cap per avall al sostre de la balma aprofita una escletxa de la roca per on s'infiltra l'aigua de pluja, escolant-se de manera lenta però constant.
Desfem el camí de la font i tornem a la pista dirigint-nos al mas de Casajoana que podem veure enlairat a la dreta. Pocs metres després, però, trobem una barraca a l'esquerra del camí amb restes de murs damunt seu. Després d'una petita pujada veiem més restes de murs a l'esquerra i, no podia ser d'altra manera, una nova barraca.
Seguim endavant a punt de tombar definitivament cap al mas, però, de nou hem d'aturar-nos. Una fita ens indica la situació d'una altra barraca a la dreta del camí. Tot i estar a tocar, aquesta barraca resta oculta entre la vegetació que, de fet, cobreix la major part de les petites construccions de pedra seca que van constituir la base material del conreu de la vinya. Val la pena de visitar aquesta barraca, que, a diferència de la resta, és de planta quadrada.
- La barraca rectangular de Casajoana
Aquesta barraca és la més gran i alta de les que hem visitat i es troba en un perfecte estat de conservació, en part a causa de recents treballs de restauració. A l'interior compta amb una xemeneia i unes prestatgeries. Tanmateix, el més destacable és la dificultat constructiva que suposa enllaçar la seva planta quadrada amb la forma circular de la volta que la tanca. Això s'aconseguia amb l'ús de petxines, pedres col·locades en els angles de forma diagonal de manera que es van llimant els angles de la planta quadrangular.
Abans de marxar ens fixem en el mur que es troba a la part posterior de la barraca. En tornar a la pista, girem bruscament cap a la dreta, creuem la llera del torrent
de Casajoana i, finalment, ens enfilem vers el mas envoltat d'antics camps esglaonats i en altre temps cultivats. Una esplèndida panoràmica de Montserrat
fa les funcions de teló de fons.
El mas Casajoana va ser propietat dels Desfar, senyors feudals de Rellinars a partir del segle XV, i durant els segles XVIII i XIX participà plenament en l'expansió de la vinya, com ho demostren els murs i les barraques de pedra seca que trobem a les seves contrades.
Deixem el mas i iniciem el descens de retorn a l'església de Sant Pere i Sant Fermí gaudint del conjunt de construccions i camps de Casajoana a la nostra esquena i admirant, a l'esquerra, les cingleres de la carena del camí Ral, anomenat així per l'antic camí Ral de Barcelona a Manresa que hi transcorre. Aquest camí va ser famós per ser un dels escenaris preferits pels bandolers durant els segles XVII i XVIII.
Uns minuts més tard arribem a un camí asfaltat que seguirem fins a prendre una nova pista forestal que ens retorna al punt d'inici. Al final de la nostra excursió hem creuat i remuntat quatre torrents i hem vist o visitat més de dotze barraques de vinya (a Rellinars, se n'han inventariat més de 100), una infinitat de restes de murs, diverses balmes obrades i quatre masies. És clar, l'empremta de l'activitat vitícola encara és prou evident a Rellinars i les construccions de pedra seca, la roca domesticada, en són el pilar fonamental.
Plànol de la ruta
Barraca de Casajoana
Barraca d'en Ramon del Gibert de Baix
La pedra seca de Rellinars EL RACÓ DE LES FONTS
Distancia: 4000 m. Temps: 2’00 hores
Dificultat: mitjana
Excursió d’un gran atractiu paisatgístic i fotogràfic, amb pocs desnivells. Apta per a tothom, amb la roba i el calçat adequat.
Us preguem que respecteu el patrimoni cultural i el medi ambient.
REALITZACIÓ:
Amics de Rellinars amb la col·laboració de: - Ajuntament de Rellinars i Diputació de Barcelona. Xarxa de Parcs Naturals
Us proposem un bonic itinerari que us mostrarà alguns dels trets més característics del
paisatge rellinassenc: les fonts, les antigues vinyes i l’esplèndida panoràmica del Montserrat, visible des de gairebé qualsevol indret del poble.
La ruta comença a la Plaça de Ca l’Anton, sota l’Ajuntament, i baixa el carrer Sant Pere
fins La Fàbrica,on s’inicia el camí de les Fonts i, sobre del Molí, agafem el sender que segueix el recorregut de la sèquia que porta l’aigua de les Fonts fins a la bassa de la Fàbrica. En un revolt de la sèquia, just abans d’uns horts encara ben cultivats, travessem un pontet i trobem
- La Balma de l’Andalò
Es tracta d’una balma obrada sota el camí ample de les Fonts. Aquesta construcció
porta el nom del pagès que conreà aquells camps tot i que també és força coneguda pel servei d’aixopluc que donà a molts rellinassencs, durant la Guerra Civil (1936-1939).
Sobre la balma trobem la cruïlla del camí de les Fonts amb el camí de Les Cases que coincideix altra cop amb el GR-5. Continuem per aquesta pista durant uns cent metres de pujada i després seguim per un corriol planer que voreja el Racó de les Fonts. Per tot aquest indret podrem encara apreciar restes de l’antic cultiu de la vinya així com les dues
- Barraques de Les Cases
Ens consta que la masia de Les Cases ja es dedicava al conreu de la vinya el 1478 i que el seu celler i els cups eren una de les principals riqueses d’aquesta antiga llar. Amb la imatge del Serrat de Rellinars i la contínua presencia de Montserrat al fons arribem a
- La Barraca de la vinya del Masnou
Tot i que no es conserva actualment cap masia amb aquest nom sabem que formava part de les nombroses edificacions que existien en aquest vessant al segle XV. La barraca, situada en un replà cara a Montserrat i envoltada de feixes és una mostra de les
típiques construccions de pedra seca que poden trobar-se a Rellinars: de planta simple, rodona, amb falsa cúpula i llindar de llosa, que aprofita part del roquetar que li fa de paret posterior.
La peculiaritat d’aquesta barraca resideix en el fet que coneixem l’època en què es va construir i el seu constructor, el Tonet de Cal Masferrer, que encara recorda que ho va fer seguint les instruccions del seu oncle de Cal Pere Vaquè. Es tracta, per tant, d’un treball netament rellinassenc.
Molt a prop, podem observar-hi també restes de la bassa amb el canyar i el safareig per ensulfatar. Avancem encara un centenar de metres planers en direcció la línia elèctrica i trobarem una altra barraca de vinya restaurada. Del davant de la barraca de Les Cases podem avançar encara uns metres per les feixes, seguint unes antigues arneres, en direcció a llevant i arribarem, ja dins els límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, a una altra barraca.
Del darrere la vinya del Masnou en surt un sender estret i costerut que puja uns 200 metres fins a retrobar el GR-5, prop la Masia de Les Cases. Des d’ací seguim baixant sota el recorregut dels pals elèctrics i arribem al mur de contenció sobre la riera.
En aquest punt, trobarem un camí senyalitzat que creua la riera de Rellinars pels gorgs dels Banys Susanna i ens porta fins la Font de Carlets. Paral·lelament a la riera, el camí segueix fins la Font Falsa.
- Les Fonts de Rellinars.
Val la pena aturar-s’hi i omplir les cantimplores doncs l’abundosa i excel·lent aigua d’aquestes fonts ha estat un dels millors reclams turístics del poble des de temps immemorials.
A partir de d’ací podem continuar pel camí de la sèquia, o bé pel camí ample fins
retornar al punt de sortida.
Itinerari Racó de les Fonts
Balma de l'Andaló
Barraca de la vinya del Masnou
