Olesa de Bonesvalls

RUTA DE LES BARRAQUES DE PEDRA SECA D’OLESA DE BONESVALLS (Alt Penedès)

La ruta que us proposa el Grup de Recerca Olesa Rural, te un recorregut d’uns 7
quilòmetres i està situada en el sector sud del terme d’Olesa de Bonesvalls, a la comarca
de l’Alt Penedès.
La ruta s’inicia en el Barri de l’Hospital, a la plaça Comtes de Cervelló, i a tocar de la
intersecció de la riera d’Olesa amb la de Begues.
L’itinerari no presenta cap dificultat destacable excepte un parell pujades, una mica
pronunciades i passa majoritàriament per camins amples i plans. És un itinerari tancat
que transcorre per la rodalia de l’antic Hospital de Cervelló (S-XIII), i té una durada
d’unes 4 hores (comptant aturades).
Per a efectuar aquesta ruta és molt aconsellable portar una calçat adequat per caminar i aigua per a beure, especialment durant els mesos més calorosos.

Elements visitables:
Barraca del Fondo de l’Hagó-2
Corral d’en Jaume
Pou d’en Jaume
Barraca d’en Jaume-2
Barraca del Fondo de l’Hagó-1
Barraca d’en Jaume-1
Barraca dels Pedrissos
Monjoia del Pla de les Basses
Barraca del Pla de les Basses
Pou de les Saleres
Barraca de l’Hospitaler
Barraca d’en Jaume-3

Les barraques que veurem en aquest circuït, generalment són de forma circular, les mides van des de 1,5m fins als 3m. de diàmetre interior i de 1,2 als 2,5 d’alçada interior, construïdes amb la pedra calcària per excel·lència del Garraf, abundant en aquesta zona, coronades amb pedruscall i terra majoritàriament.
Totes elles presenten el portal capçat amb una llinda simple tret de dues que el tenen amb arc, o acostament de pedres.
No disposen de gaires elements interiors com podrien ser cocons o armaris. Algunes d’elles tenen espitlleres, un element que es feia servir per caçar.
L’estat de conservació tret d’alguna petita esllavissada en dues d’elles, podem dir que es bastant bo en totes.

La ruta disposa d’altres elements visitables com són dos pous força malmesos, una monjoia, (dit així pels olesans), un recer per al vent, i dos corrals ja sense cap mena d’us i en estat ruïnós.

Santi Estrada
santiestrada@hotmail.com

(Font: Suplement Revista Pedra Seca nº65)

Barraca d'en Jaume

Barraca dels pedrissos

Pou de les saleres

Barraca de les Saleres

Situació barraques Olesa de Bonesvalls

ITINERARI 3: RAMADERIA I FORNS DE CALÇ (EXCURSIÓ PEL NORD DEL TERME D’OLESA DE BONESVALLS)

Olesa de Bonesvalls, 270 m, forn Aries, 285 m, forns d’en Pere Mestres, 285 m, cova de les Cadenes, 295 m, pou de l’Olivella, 325 m, corral d’en Peret Milà, 440 m, pous de l’Isidre Cuscó, 535 m, turó de l’Oró, 576 m, turó de Crestabocs, 532 m, coll d’Esteles, 484 m, barraca del Milanet, 410 m i Olesa de Bonesvalls

Què veurem?
Els massissos de l’Ordal i el Garraf són indrets on les condicions de vida eren molt dures. La roca calcària feia que el sòl cultivable fos molt limitat, tret d’alguns indrets planers. La manca d’aigua era també un condicionant per a l’activitat humana. Per tant, l’home va haver de solucionar aquests problemes i ho va fer amb la construcció de pous. Eren pous que s’omplien amb l’aigua de pluja i que devien ser, exclusivament, per al bestiar. Una prova de l’activitat ramadera és l’existència de molts corrals on es tancava el bestiar. Al seu costat hi podem trobar barraques i pous. Un d’aquests conjunts és el corral, barraca i pou d’en Peret Milà. A poca distància del camí que seguim trobem, primerament, el corral on sembla que el sostre era de teules; una mica més enllà hi ha la barraca, molt rudimentària i el pou que gairebé sembla una barraca. La barraca tendeix a tenir una planta circular amb una altura interior d’1,70 m, uns 2 metres en el punt més llarg i amb un gruix de parets de 75 cm. La porta fa uns 80 cm d’altura. Vist de fora, sembla una gran acumulació de pedres sense ordre. El pou, a primera vista, sembla una barraca, però si ens hi fixem veurem que és estreta i té una pedra al davant (a l’alçada dels peus); aquesta pedra servia per evitar les caigudes.

Els pous de l’Isidre Cuscó són una altra mostra de la duresa d’aquestes muntanyes; gairebé al cim d’una carena, entre les poques alzines que hi ha, en un terreny rocós, trobem dos pous, molt ben construïts. Tots dos conserven la pedra davantera i el de dalt, té una coberta. Una altra prova de la necessitat que hi havia de tenir aigua.

En el descens cap a Olesa, podem visitar la barraca del Milanet. Es tracta d’una barraca colossal, d’unes dimensions que arribem als 3,5 metres d’altura i d’un diàmetre de 4 m, amb una gran pedra clau. La porta té una alçada d’un metre i les parets uns 70 cm de gruix. Al davant hi ha un tancat de pedra seca, que feia les funcions de corral. Malauradament, aquesta barraca presenta un greu esvoranc en un dels costat de l’entrada i una pedra de la llinda està trencada. És una llàstima que una barraca d’aquestes característiques s’enfonsi i, a més, amb el perill que ho pugui fer en qualsevol moment.

L’existència de la roca calcària va fomentar els forns de calç per aprofitar la matèria primera que hi havia més a l’abast, la roca calcària. La calç tenia utilitat en els tractaments de la vinya, per la desinfecció, per la construcció...

Durant el recorregut podem veure un forn relativament nou i un altre que sembla ser el més antic del terme. El forn Aries porta la data de 1954; es tracta d’un forn gran i construït amb una visió industrial. Podem veure la porta d’accés al forn que forma un passadís i al costat hi ha la barraca dels fogonaires. A l’altre costat del forn podem veure la pedrera d’on es treia la pedra. Els forns d’en Pere Mestres sembla ser que són de principis del segle XX. No veurem gaire cosa més que el perímetre del pou i podrem endevinar on hi havia la boca del forn. Aquests forns són una mostra de les construccions més efímeres fetes per persones que es dedicaven a aquesta tasca per la necessitat de complementar els seus ingressos.

El recorregut és gairebé sempre pel bosc de pi blanc. La resta de vegetació que trobarem, a més d’algun sector d’alzina és coberta pel matoll: llentiscle, càrritx (sobretot en els fondos), bruc, càdec, garric, galzeran, margalló... Podem arribar al cim del turó de l’Oró, molt planer, però amb una bona vista panoràmica de la plana del Penedès, Montserrat, Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montmell, puig Bernat, puig d’Agulles i el mar. També ens podem desviar i arribar al turó de Crestabocs, un esperó rocós amb una panoràmica més local sobre el Penedès.

Dificultat física i/o tècnica: Excursió que es fa, gairebé sempre, per pista, en millor o pitjor estat. La pujada a la carena és força forta.

Dificultat d’orientació: No trobarem cap senyalització durant l’itinerari. No obstant això, la poca presència de trencalls i el fet d’anar seguint pistes fa que aquest itinerari no tingui dificultats d’orientació.

Desnivell: 420 m

Durada de l’itinerari: 3 h 30 min

Cartografia: Massís de Garraf. Ed. Alpina i Geoestel. Escala 1:25.000

Accés al punt de sortida: Podem arribar a Olesa de Bonesvalls per la carretera BV-2411 des de Gavà o des de les Cabòries (agrupament urbà situat a la carretera A-7, l’antiga N-340) Cal seguir l’avinguda Hospital per arribar a la plaça de la Creu, una mica més enllà del Centre Cívic.

Descripció de l’itinerari:

Olesa de Bonesvalls. Situats a la plaça de la Creu, prenem el carrer Raval. La curiositat que té aquest carrer és que totes les cases tenen el seu pou. Al final del carrer, deixem, a la dreta i en pujada la pista asfaltada que va a Vallirana i tirem de dret per una pista. Uns metres més endavant, la pista fa una llaçada molt curta i passem a la vora d’un tancat. Avancem entre camps de vinya i deixarem una caseta del servei d’aigües i una pista que va cap a les vinyes, a l’esquerra. Més endavant, la pista fa un revolt i deixem una pista precària que marxa cap a la dreta. Tot seguit trobem una pista que marxa cap a l’esquerra, una a la dreta i una tancat també a aquest costat; ens cal seguir pel fondo de la riera d’Olesa. Deixem els camps i entrem al bosc.

15 min. Forn Aries. El tenim a l’esquerra i, al mateix costat, però al davant nostre, veurem la pedrera. La vall s’estreny i la pista es fa més pedregosa. Tres minuts més enllà, a l’esquerra trobarem el primer forn d’en Pere Mestres. Per a localitzar-lo cal fixar-se quan la pista deixa una mica el fondo; el forn és a l’esquerra. Uns metres més endavant, trobem, a la dreta, un sender que ens porta, en pocs metres de pujada, al segon forn.

20 min. La pista fa un revolt força tancat cap a l’esquerra. Al mateix costat, a sobre nostre, veurem una formació rocosa; és la cova de les Cadenes. Més que cova és una petita balma, sota una mena d’esperó rocós; té forma triangular i una altura limitada. Segons diu la tradició, aquí hi pernoctaven els pidolaires. Seguim la pista que va força encaixonada i és molt planera. En un eixamplament de la pista, deixem una pista precària que puja cap a l’esquerra. També veurem algun camí que puja cap a l’esquerra i la dreta, però nosaltres sempre hem de seguir pel fondo.

35 min. Corral del Pont. Trobem una pista que puja cap a l’esquerra. Si la seguim passarem entre dos camps (que se sembren per als senglars) i tirant de dret, arribarem al corral, molt embardissat i que ocupa una superfície de més de 300 m2.

La pista fa un revolt cap a la dreta i després d’un tram recte, torna a girar a la dreta; aquí deixem una pista a la dreta.

45 min. Pou de l’Olivella. El trobarem a l’esquerra; és veu l’entrada de l’aigua, però està esfondrat. La pista es bifurca; deixem la que segueix el fondo i prenem la de l’esquerra, que comença a pujar (només començar a pujar, deixem una pista precària a l’esquerra). Una mica més endavant, la pista està formigonada i fa una pujada molt forta amb una línia d’alta tensió al costat. Quan s’acaba el formigó, la pista és molt pedregosa uns metres i més planera. Des d’aquí, mirant cap a la dreta, podrem veure la torre del telègraf òptic que hi ha a prop del coll de l’Ordal.

1 h 5 min. Barraca, corral i pou d’en Peret Milà. Si no anem alerta, ens ho passarem i és una llàstima perquè es tracta d’un conjunt molt interessant. Per a trobar-lo cal estar pendents de trobar el punt des d’on es veu una torre d’alta tensió com si fos al mig de la pista (de fet, la pista fa un petit tomb). En aquest punt tindrem unes pedres fosques a l’esquerra i veurem una mena d’entrador entre els pins; només passar el grup d’arbres, veiem un terreny pedregós. Hem d’avançar sense perdre alçada. La línia d’alta tensió també ens servirà per a orientar-nos, ja que el corral és gairebé a sota. Un cop hem arribat al corral, si seguim endavant, sense perdre ni guanyar alçada trobarem pedruscall calcari i, ben aviat, vegetació. Veurem que hi ha algun marge. El primer que trobarem serà el pou. La barraca és una mica més enllà i per arribar-hi potser és millor baixar del marge on som. Des de la pista fins al corral hi ha menys de 100 metres.

Retornem a la pista i tirem amunt; en sortir de les pinedes, avancem per una carena sense arbres. Al davant veurem una carena transversal amb unes torres d’alta tensió (és el turó de l’Oró). La pista revolta i comença una pujada de flanc per sota la carena; en el punt on gira, trobarem la barraca del Pep Gori (ensorrada).

1 h 20 min. Pous de l’Isidre Cuscó. Els trobarem enlairats a la dreta, en un terreny rocós amb alzines. Per a trobar-los cal fixar-se en el punt on veiem dues torres d’alta tensió a dalt i, a la dreta; veurem un petit entrador i marges. Per a més indicació cal dir que, tot seguit, la pista planeja i passa per sota la línia d’alta tensió.

Seguim endavant i arribem a la carena on trobem una pista transversal; girem a la dreta i, més endavant, una pista enllaça amb la nostra per la dreta. Un minut més endavant, cal deixar la pista ample i girar a la dreta per una pista precària. Quan la pista baixa cap a una torre d’alta tensió, l’hem de deixar i girar a l’esquerra, tot passant entre matolls fins a un gros pedró que marca el cim (abans d’arribar-hi hi ha un pal rovellat).

1 h 35 min. Turó de l’Oró. Hem de desfer el camí i deixar, a l’esquerra, la pista per on hem arribat a la carena. Baixem, molt suaument, per la carena i trobem una pista transversal que prenem cap a l’esquerra. Deixarem una pista a l’esquerra per on marxa el GR i farem un tros planer, abans de baixar més decididament fins a un collet on deixem una pista precària a l’esquerra. Nosaltres pugem per la pista de la dreta. Tornem a planejar i deixem una pista que marxa cap a l’esquerra. Trobem una antena a l’esquerra i baixem lleument. A la dreta trobem un sender marcat amb una fita (és el camí que ens portarà, si volem, al turó de Crestabocs).

2 h 5 min. Camí de Crestabocs. El camí comença planer entre la pineda i ben aviat veurem que es tractava d’un camí antic atès que té les vores de pedra seca. També és força pedregós i té tendència a baixar lleument. A l’esquerra trobem una fita que ens indica la pujada al cim. Es tracta d’una pujada per una mena de tarter.

2 h 20 min. Turó de Crestabocs. Hem de desfer el camí fins a la pista.

2 h 35 min. Camí de Crestabocs. La pista segueix la carena tot baixant. Deixem una pista a la dreta que ens portaria a la urbanització “Muntanya Rodona” a prop de la carretera del port de l’Ordal. Baixem una mica més.

2 h 40 min. Coll d’Esteles. Deixem la pista que puja i prenem la que va cap a l’esquerra; tot seguit fem una ziga-zaga per arribar al fondo de Cova Pregona. Al vessant de l’esquerra veurem marges. Anem seguint el fondo entre el bosc de pi blanc. A l’esquerra trobarem el corral de la Cuscona, format per un tancat de pedra seca i una cova artificial.

2 h 50 min. A l’esquerra trobem una pista precària que s’enfila una mica i va a parar a una mena de placeta. Abans d’arribar, trobem un corriol que s’enfila de dret cap a l’esquerra i que ens portarà a la barraca del Milanet en uns dos minuts. Una mica per sobre la placeta on s’acaba la pista hi ha un pou.

Retornem a la pista desfent el camí d’anada o baixant-hi directament tot seguint el corriolet que baixa de la barraca. De nou a la pista, seguim baixant una mica encaixonats.

3 h 15 min. A l’esquerra tenim una zona d’extracció d’àrids i al capdamunt d’uns esglaons hi ha una capelleta que imita una església amb l’àngel que hi ha al campanar d’Olesa de Bonesvalls; a l’interior hi ha una imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Després d’un tram de pista recta se’ns uneixen unes pistes per l’esquerra i després per la dreta. Pugem lleument i revoltem la tanca d’una finca que tenim a l’esquerra. Més endavant, una pista se’ns uneix per l’esquerra i seguim un marge de pedra. Ja circulem entre camps. Arribem a un encreuament on hi ha una caseta i una mica més endavant, trobem horts, amb els seus corresponents pous. Entrem al poble pel carrer Fontana, que s’uneix amb el carrer Doctor Molins una mica abans d’arribar a la plaça de la Creu.

3 h 30 min. Olesa de Bonesvalls.