Santes Creus
LES PLANES DE SANTES CREUS
August Bernat i Constantí
Situats en el mirador de Santes Creus, d'esquena al Portal reial o de l'Assumpta, de cara al Gaià i pel damunt de l'arbreda, veurem a l’altra banda, un coster poblat de pins com a teló de fons. Allà dalt hi ha una extensa zona coneguda com Les Planes, que és comuna a diverses poblacions de l’Alt Camp, i és allà dalt on comença la nostra ruta.
Per accedir-hi ens caldrà enfilar-nos pel camí, recentment senyalitzat, que mena al Pla de Santa Maria. Per això ens caldrà sortir de Santes Creus travessant el pont del Gaià, tot prenent per l’esquerra en direcció a Tarragona. No trigarem massa a trobar a la nostra dreta l’inici senyalitzat d’una pista. És un camí que val la pena fer-lo a peu per gaudir amb el paisatge que aquest ens ofereix a mesura que anem pujant.
Ascendirem doncs pel camí esmentat, i a mesura que ens enlairem i l’horitzó es va obrint oferint-nos unes magnífiques perspectives, anirem deixant enrera el monestir cistercenc de Santes Creus, del que els ressons del gregorià que emanen del monestir, sonen cada vegada més llunyans al mateix temps que es fa més present la remor del vent entre els pins que ens acompanyen des del començament..
Acompanyats, doncs, pels pins arribarem en 15 minuts a una bifurcació, (si hem vingut amb un vehicle, el podem deixar aquí arrecerat en un costat). Ens cal trencar per la dreta. Estarem atents a la nostra esquerra, doncs situada en un erm i no massa apartada del camí, hi podrem veure la primera barraca. Amb ella s’inicia un circuit que ens permet visitar una part escollida del magnífic patrimoni que en pedra seca ens ofereixen Les Planes de Santes Creus.
Abans d’iniciar-lo, cal prendre consciència de que totes aquestes construccions estan ubicades dins de propietats particulars, la majoria d’elles conreades i que per tant cal entrar-hi amb el degut respecte, tant en relació al conreu mateix com a la barraca, malgrat que aquesta pugui tenir un aspecte d’abandó i deixadesa. El mateix comportament s’ha d’observar encara que els camps estiguin abandonats de tot cultiu i la barraca hagi caigut en desús. Tot plegat continua tenint un propietari i la barraca, per a nosaltres és un patrimoni arquitectònic, cultural i històric que cal protegir i conservar.
Amb aquestes premisses, podrem doncs iniciar un recorregut agradable, pràcticament sense desnivells, i que ens permetrà visitar una bona part d’aquest patrimoni de pedra en sec que s’amaga a Les Planes de Santes Creus, tot gaudint d’un paisatge insospitat de cels dilatats i amples horitzons.
Visitarem en primer lloc aquella barraca a l’esquerra del camí que he esmentat abans. Veurem una construcció de planta quadrada amb el portal dovellat i una filera de pedres col·locades al rastell entre aquest i la cornisa.Pel seu darrera i just quan el camí gira a l’esquerra, veurem la barraca següent en mig d’un camp d’ametllers. Aquesta és una barraca més aviat petita, de planta circular amb portal dovellat i coronada amb una filera de pedres al rastell, està envoltada per una anella de pedra sobrera que desfigura la seva imatge original. (Fig.1)
Fig. 1
Seguirem el camí en la seva nova direcció, i aviat ens trobarem amb una bifurcació, al davant d’un gran marge força descompost, que ens amaga una de les joies d’aquest indret. Ens caldrà prendre per la dreta. Haurem de fer uns pocs passos per trobar l'entrada que ens dona accés al camp d'ametllers situat ara a la nostra esquerra. Des de l'entrada haurem de caminar en diagonal cap a l'esquerra per trobar la barraca. És una gran construcció composta per dos cossos distribuïts en L i orientada al nord, aspecte aquest ben poc freqüent doncs generalment aquest tipus de construccions solen estar orientades a migdia o al sud, per aprofitar al màxim la insolació. (Fig.2)
De l’existència d’aquesta barraca, ja en donava compte el nostre arquitecte Joan Rubió, fill de Reus, que en un treball publicat al „Anuario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña“ l’any 1914, ens deia que „No hi tindría d’haver cap visitador del monestir de Santes Creus que no arribés a ella.“ i afegeix „Per aventurada que sigui, vull fer l’afirmació de que ella és una de les construccions que amb més perfecció s’han aixecat a la nostra terra“.
Realment la barraca s’ho val, cal parar atenció a l’arc de la menjadora, que veurem tot seguit en entrar, també a la solució donada al cocó i al pas entre les dues estances. Retornarem al camí i el seguirem en direcció nord.
Fig. 2
Ben aviat a la nostra esquerra veurem la propera barraca, gran i espaiosa, de planta rectangular, i el seu portal amb arc dovellat és una invitació perquè el caminant s’hi deturi i cerqui el seu recer. Ben a prop seu i tocant al camí, hi podrem veure una altra construcció, molt més petita, és un cossiol, on s’hi recollia l’aigua de la pluja per a l’ús del pagès i de l’animal que l’ajudava en la seva tasca.
Més endavant haurem d’entrar per la dreta, entre quatre pins, per veure una barraca que guarda una vinya. És de planta circular, més aviat petita, envoltada per una anella de pedra, en aquest cas no és sobrera sinó que li fa de contrafort en salvar, per la seva dreta, un breu desnivell. Amb tot, el detall més curiós i insòlit, que va cridar poderosament l’atenció de Rubió, és un massís obrat al damunt del portal conferint-li, com ell mateix diu, un aire oriental.
La nostra ruta segueix endavant, vorejant un bosc força frondós que en un punt determinat coincidirà amb el camí. D’aquí arrenquen dos corriols, prendrem el de més a l’esquerra, que entrant al bosc ens menarà fins a un cadenat que guarda una gran barraca. Per l’esquerra, prendrem un camí elevat de pedra seca, aquest ens permet veure amb una bona perspectiva la magnífica construcció aixecada al bell mig de la gran parada plantada de vinya, la barraca del Manilles. En arribar a la seva frontal hi trobarem l’accés. És una construcció de dos cossos distribuïts en L.
A la dreta hi veurem un gran aterrassament amb uns graons que faciliten l’accés a la seva part superior. En aquesta gran acumulació de pedra hi ha ubicada l’estable i pel darrere hi podrem descobrir un gran aljub cobert. En entrar al cos principal hi veurem encara una segona petita estable, ara inutilitzada i una cisterna.
La barraca està ara neta i lliure de bardisses. En el recer que formen els dos cossos constructius, el nou propietari hi ha plantat dues taules de pedra amb els pedrissos corresponents.
La barraca estava afectada per una gran esllavissada en la seva cara sud, que feia témer per la seva integritat. L’any 2006, gràcies a l’acció de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, i el Centre Excursionista de Catalunya, es va restaurar la barraca de manera satisfactòria; ara la ruta, amb la seva recuperació ha millorat considerablement les seves expectatives.
Retornarem al camí de pedra seca, que prendrem ara per la dreta, per anar a visitar una doble barraca propera.
Efectivament, es tracta de dos cossos constructius, aquesta vegada distribuïts en línia i amb un paravents a la dreta que inclou una menjadora.Retornarem al camí retrocedint altra vegada fins al bosc i al camí principal.
Fig. 3
Prendrem, evidentment per l’esquerra, i a no trigar, també a l’esquerra, ens trobarem a peu de camí, amb un curiós aixopluc de marge.
Es tracta d’un aixopluc obrat a l’interior i al llarg del marge, doncs el seu accés el trobarem en el seu extrem sud i protegit per un petit paravents que forma una U amb la façana de l'aixopluc. Un portal dovellat i defensat amb un ràfec i una porta de fusta, ens dona accés a l’interior d’aquest original aixopluc, amb una fondària de 3’80 m. i una alçada de 1’60 m.
Al seu darrera, a uns escassos 10 m. hi podrem veure un petit recer. Es tracta de tres parets formant una U, amb una menjadora a la del fons i sense cobrir.
En el mateix marge on hem vist l'aixopluc, si el seguim per aquesta part interior uns metres més enllà, hi trobarem un altre aixopluc, aquesta vegada associat a un petit cossiol.
Continuarem la nostra ruta, el camí continua en direcció nord, i poc més enllà, just quan trobem un desviament a l’esquerra, el camí que seguim fa un tomb a la dreta. Des d’aquí mateix veurem, també a la dreta, una nova barraca, hi anirem.
És una bona barraca, de portal dovellat amb un finíssim i ben treballat arc de mig punt, i cornisa ondada. A uns 25 m. a la seva dreta hi podrem veure un aixopluc, que de ben segur feia les funcions d’annexe de la barraca principal. Retornarem al camí. D’allà estant, veurem una mica apartada, i a la nostra dreta, una gran barraca de planta rectangular. Una reparació inoportuna va fer enrajolar la seva coberta. No l’anirem a veure per no apartar-nos més de la ruta.
En sortir al camí principal, veurem quasi al davant nostre, l’entrada d’un camp de conreu, hi entrarem seguint el marge que hi ha a la dreta, i tot seguit trobarem una nova barraca. Aquesta és de planta rectangular, amb un recer a la seva dreta que conté una menjadora. A l’esquerra, uns pujadors donen accés a la coberta.Tornarem al camí principal, i retrocedirem fins al desviament que abans hem passat de llarg i el prendrem, per, tot seguit, girar a l’esquerra al davant d’una gran parada plantada de vinya, i girant després novament a la dreta. El camí voreja la gran parada que mantindrem a la nostra dreta i entrarem en un bosquet que més endavant fa un altra gir a l’esquerra. Deixarem momentàniament el camí i prendrem un viarany per la nostra dreta, que ens menarà tot seguit a una espectacular i ben endreçada barraca de casella. (Fig.4)
Fig. 4
Sortirem pel mateix viarany i reprendrem el camí per la dreta, que tot seguit sortirà del bosc. En fer-ho, seguirem una paret de marge, i quan aquesta s’acaba trobarem l’accés a la vinya de l’esquerra, hi entrarem de dret per visitar una altra barraca, que dissimulada, per la vegetació tenim al nostre davant. Queda força amagada però és gran i ben feta, un cop a dins hi trobarem l’accés a una segona estança -el dormidor- que penetra dins del marge, per un portal alt i estret, també hi veurem una menjadora.
Com sempre retornarem al camí i continuarem endavant, aviat ens trobarem amb un desviament a l’esquerra, el deixarem i seguirem per la dreta, per, més enllà veure a l'esquerra una nova barraca. Quan és l'època de floració és fàcil localitzar-la pels lliris que té a la coberta.
Després veurem com el camí públic que veníem seguint es perd engolit per la bardissa en un llarg tram entre dos marges, això ens obligarà a fer una marrada esperant que l'ajuntament de Santes Creus es decideixi a netejar-lo.
Retornarem on el camí s’estronca i sortirem per l’altra banda, entrant en una gran parada erma. Al davant nostre veurem un gran mur de pedra sobrera que s’allarga sortint del nucli format per una gran barraca de dues estances distribuïdes en L.
En el recer que forma el seu angle de conjunció, hi ha crescut una figuera que a vegades dificulta l’accés a les seves estances. Podem sortir per l’esquerra, donant la volta a l’allargada pila de pedra sobrera que hem vist abans. Al seu darrera, i a l’altra banda de la parada hi veurem la sortida. Aquesta dóna just en el punt on el Camí dels Muntanyesos, que ve del terme del Pla de Santa Maria, ve a petar davant nostre i gira seguint per la dreta enllà. Nosaltres però, anirem per l’esquerra.
Aquests camins, tant el dels Muntanyesos per una banda, com aquest per l’altra, delimiten els termes del Pla de Santa Maria amb el d’Aiguamúrcia o de Santes Creus.
Tenim, des d’aquesta posició, una magnífica panoràmica. A l’esquerra distingirem el penyal de La Riba i al seu darrera La Mussara, al davant nostre la serra de Miramar i cap a la dreta el Coll de Cabra i la serra de Comaverd, en la que hi podrem distingir l’abandonat poblet de Selmella.
Seguirem doncs el camí, i entrarem pel primer accés que ens permeti el marge que s’aixeca a la nostra esquerra. Només entrar a la parada d’ametllers ja veurem la gran barraca que allí s’aixeca.
Tornarem a reemprendre el camí seguint novament la paret de marge. Haurem de parar atenció a la nostra dreta, doncs entre la vegetació podrem ucallar en el fondal proper, a la nostra dreta, una gran i magnífica barraca. Aquesta pertany al terme del Pla de Santa Maria, i per tant, està, de fet, „fora ruta“, però si es disposa de temps recomano la seva visita.
Més endavant el camí voreja una zona boscosa, que ens queda a la dreta. Si estem atents a l’esquerra veurem els darreres plens de bardisses d’una altra barraca, de la que, si ens hi atansem, no en veurem gran cosa degut a la vegetació que l’envolta.
Decididament ara el camí entra al bosc, en els mesos més calorosos és agradable endinsar-se dins l'ombra que ens ofereixen els pins.
Més endavant ens trobarem amb una bifurcació, per la dreta sortiríem al camí que mena al Mas de la Capona, però nosaltres prendrem per l’esquerra i seguirem avançant entre els pins i algunes parades de conreu. A no trigar sortirem del bosc, a la dreta veurem el Mas de la Capona i nosaltres, una vegada més prendrem per l’esquerra, vorejant encara el terme del Pla de Santa Maria.
Abans de tornar a entrar al bosc, veurem a la nostra dreta una vinya jove amb dues barraques fora ruta, doncs pertanyen a l'esmentat terme veí malgrat tot es poden veure força bé des del camí.
Entrem novament al bosc per entre unes parets de marge, on ens trobarem de sobte al centre d’una cruïlla, que aquest cop prendrem de dret. El camí circula entremig del bosc fins a desembocar a un camp plantat d'ametllers. Seguirem el marge que tenim a l'esquerra per, seguidament, trobar la sortida. Sortirem doncs per l'esquerra per un tram de camí entre conreus i en direcció nord.
Quan el camí fa un gir a la dreta, nosaltres ens desplaçarem a l'esquerra. Tot seguit ens trobarem les parets d'una barraca inacabada, seguirem i aviat trobarem, a la mateixa mà, una construcció insòlita. No és una barraca, tot i que a primera vista ens ho pugui semblar, és una arnera de grans proporcions. Retornarem fins al punt on hem trencat a l'esquerra i ara seguirem de dret per trobar-nos una barraca a peu de camí, amb una cisterna i un pedrís. En aquest cas és una petita barraca, sí, però una part de la construcció és també una arnera.
Seguirem el camí que passa arran d'un gran marge i pel darrera d'unes cúpules que ens cridaran l'atenció. Són les cobertes de la tercera barraca que hem vist en començar la ruta, la que hem comentat que en Rubió en feia esment en el seu treball.
El camí, tot seguit, va a sortir a una pista més ample que prendrem per l'esquerra, poc més enllà trobarem un bifurcació que ens cal prendre per la dreta. En deu minuts ens trobarem a la cruïlla on hem deixat els vehicles.
Aquest circuit l'haurem dut a terme en un parell d'hores comptant les parades. Comptarem un quart d'hora més si ens cal baixar a peu fins a Santes Creus.