Juliol 2010
Exposició "Diferents expressions de la pedra seca", al Centre Miró de Mont-roig del Camp, de l'1 de juliol al 31 de desembre de 2010.
Fotografies: Esther Bargalló i Martí Rom.
Aquesta exposició recull fotografies de diverses construccions de pedra seca en els següents àmbits:
- Món rural (agricultura i ramaderia)
- Patrimoni turístic-cultural (itineraris i rutes: Pla de Mossorro i Les Virtuts, a Vilafranca dels Ports, ruta de la Capona, al Pla de Santa Maria, itinerari de Les Taules, a Capçanes i itinerari de Mont-roig del Camp).
- Element decoratiu (parcs, jardins, etc).
- Monuments megalítics (dolmens, menhirs, alineaments, cairns, thólos, túmuls i cromlecs).
Per més informació entrar a la web: www.pedrasecamont-roig.com
Curs d’arquitectura de pedra seca
El gran atractiu dels pobles de l’interior de la província de Castelló és el paisatge, l’arquitectura, els seus habitants, les cultures i les tradicions. Tots aquests aspectes constitueixen el patrimoni cultural d’un territori o zona.
La finalitat del curs és donar a conèixer el patrimoni arquitectònic del poble de Vistabella del Maestrat i també les tècniques constructives necessàries per a la intervenció en la restauració i rehabilitació del patrimoni cultural.
Programa
Dimarts 13 juliol
10.30 h Inauguració.
11 h Conferència a càrrec del responsable del Museu Etnogràfic de València.
12. 30 h “La pedra seca de Benafigos”, Miguel Angel Martí (Llibre sobre la pedra seca a Benafigos)
16 h Conferència de Fermín Font, Universitat Jaume I.
17.30 h Projecció d’un documental.
Dimecres 14 juliol
10 h Conferència d’Ángel Pitarch, Universitat Jaume I.
11.30 h Conferència d’Ángel Albert.
13 h Conferència sobre el comerç de la neu, Pascual Boira.
16 h Conferència de Juan Antonio García, Universitat
Jaume I.
17.30 h Projecció d’un documental.
Dijous 15 juliol
10 h Presentació de llibre, Xavier Allepuz.
11.30 h Visita guiada per Vistabella i voltants.
16 h Taller organitzat per l’Associació Grèvol.
Coordinació: Teresa Gallego, Departament d’Enginyeria Mecànica i Construcció de la Universitat Jaume I
Durada: 20 hores
Horari: de 10 a 14 h i de 16 a 19 h.
Dies: 13, 14 i 15 de juliol de 2010
Lloc: Edifici Cultural Polifuncional (antiga presó)
C/ Jesús, 5. Vistabella del Maestrat
CURSOS A LA SEU DEL PENYAGOLOSA 2010
1. El desenvolupament turístic integrat a les àres de muntanya
2. La NATURA A UN PAS DEL CEL
3. Curs d’arquitectura de pedra seca
4. La patata : denominació d’origen , varietats i cuina
Preu 18 euros per al públic en general.
50% de descompte per a estudiants de l’UJI i socis i sòcies de SAUJI.
Matriculació
Totes aquelles persones interessades han de realitzar la inscripció a través de la pàgina web: http://inscripcio.uji.es i presentar el justificant de pagament per fax al número 964 728832 o per correu electrònic a seudelpenyagolosa@uji.es
Certificats
Es certificarà l’assistència al curs a les persones que hagen assistit almenys al 80% de les hores de classe i que hagen signat el control corresponent.
Més informació:
Tel. 964 389007 / 964 729189
seudelpenyagolosa@uji.es
www.campusobert.uji.es
III Concurs Grèvol de fotografia
Vistabella del Maestrat
III CONCURS GRÈVOL DE FOTOGRAFIA 2010 BASES del CONCURS
PARTICIPANTS: Podran participar totes les persones que ho desitgen.
TEMA: S’estableixen dues seccions:
SECCIÓ A: Naturalesa als pobles del Penyagolosa
SECCIÓ B: Les construccions de pedra en sec (murs, ribassos, casetes de pastor, motllons, saltadors, eres, comptadors,...)
El termini de presentació serà el dimecres 11 d’agost de 2010.
BASES DEL CONCURS
PER A MÉS INFORMACIÓ:
Associació Cultural Grèvol: www.grevol.es.tl
Ajuntament de Vistabella del Maestrat: Tel.: 964 38 90 07. www.vistabelladelmaestrat.es
III Concurs Grèvol de fotografia
Vistabella del Maestrat
11è Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular
La modernitat, un projecte mal entès?
Descarregar les bases
PRESENTACIÓ
La primera industrialització va suposar la primera davallada demogràfica del
camp. La incipient industrialització del camp comença amb invents com ara
la garbelladora, que estalvia dallar, o les reus giratòries, que estal vien temps i desplaçament.
Ara bé, la transformació social es produeix amb l’arribada del tractor amb el
motor de gasoil. La substitució de la mula pel tractor fou el principi del gran
canvi agrícola. La moderna eina de treball va suposar nous hàbits i noves eines, arraconant les antigues.
A la vegada es fa la feina més de pressa i, curiosament, es va cap al monocultiu amb l’abandonament generalitzat de la cura de les olives, les ametlles, etc.
Per millorar la producció apareixen els adobs químics i els mataherbes, un fet que va provocar molt mal a la fauna, sobretot a les abelles.
Aquesta modernització tecnològica, es donava a tots els àmbits socials, científics, artístics i econòmics. La construcció anava en paral·lel, i als pobles escomencen a fer nous coberts per encabir els nous estris del camp, que necessiten més amplada i més alçada. I aquestes construccions es fan amb materials nous, com ara les bigues prefabricades i el fi brociment (la Uralita).
Tots aquests canvis comencen aquí als anys 1950. Ja abans de 1936 hi havia hagut algun cas: es començava a veure algun cotxe i els primers tractors eren adquirits per sindicats locals de pagesos per treballar en règim de cooperativa.
Es pot convenir a dir que l’art i la tècnica moderna començaren al voltant dels anys 1920. Els nous avenços químics –com ara la penicil·lina–, la novetat de l’art abstracte enfront del fi guratiu, la divisió del treball industrialitzat enfront del manual, etc., propicià que s’associés el fet modern enfront l’antic, com a vell i caduc, oblidant els coneixements adquirits i les connexions de l’home amb l’entorn natural.
Al voltant de 1960 hi va haver un fet que va marcar l’arquitectura. Fou arran de l’enderroc d’un edifi ci d’apartaments dissenyat i construït segons els cànons moderns. Alguns crítics ho van considerar la fi de la fase de la construcció moderna.
I va fer que Jutgen Abermas escrigués “El moviment modern, un projecte
inacabat”. Resseguint aquesta idea ens ha sortit el lema d’aquest curs, sobre el qual volem refl exionar. D’igual manera que fou dràstic voler oblidar el passat per voler tenir-ho tot “modern”, també ha passat a la inversa quan s’ha volgut liquidar aquest moviment.
Actualment, des de diferents indrets, se’ns està avisant que comencen a escassejar materials com ara l’acer i que cal replantejar sistemes constructius per evitar l’ús d’un bé escàs i la producció del qual requereix una gran despesa econòmica.
Dins del curs volen també parlar de la gestió. De com es poden revitalitzar
aquestes construccions rurals. Què es pot fer perquè la gent dels pobles se sentin orgullosos d’aquestes construccions. Han de ser rendibles? El tema també serà motiu de debat en la taula rodona.
La ramaderia necessita un toc de revalorització, com tot l’entorn pagès, entès com a modelador del camp. Si volem un territori endreçat, necessitem dels qui el treballen, i cal que es valorin socialment aquestes professions.
La geometria com a coneixement necessari es troba gairebé oblidada. La detecció de falles del terreny o les venes d’aigua que serveixen per harmonitzar una casa i conèixer el subsòl, en són un exemple d’aplicació.
I volem acabar amb una comparació entre l’arquitectura contemporània i l’arquitectura popular i analitzar si hi ha una aproximació entre aquestes construccions.
Us hi esperem.
Inscripcions
- Per correu electrònic a: correu.arquitecturapopular@gmail.com
- o bé a: talponent@gmail.com
Matrícula: 80 €, Socis d’Amics de l’Arquitectura Popular 75 €, Carnet jove,
estudiants d’arquitectura i jubilats 70 €
Amb la matrícula hi ha dret a: un dossier, un diploma i el dinar de l’últim dia.
Places limitades. S’hi pot participar a partir de 16 anys.
Crèdit
El curset comptabilitza en un crèdit i mig per als estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC)
Organitza
Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular
Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural
Col·laboren
- Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació,
Serveis Territorials de Lleida. Diputació de Lleida
- Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei
d’Arqueologia i Paleontologia.
- Consell Comarcal de la Segarra i Consell Comarcal de l’Urgell.
- Ajuntaments de Cervera, Sant Guim de la Plana, de Vilanova de l’Aguda, dels
Plans de Sió i de Tàrrega.
- Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC)
La matrícula es farà efectiva el primer dia del curset
El curset es realitzarà en indrets diferents. Cada dia es realitza en una població diferent i s’aprofi tarà per conèixer l’arquitectura popular de la zona.
Publicacions
Es preveu realitzar una edició amb el recull de les activitats del curset
d’enguany, que formarà part de la col·lecció Arquitectura Popular, de la qual ja s’han publicat els següents:
1) Les cabanes i els marges. 2) El territori i la casa. 3) L’arquitectura dels
ofi cis. 4) L’arquitectura de l’aigua. 5) Religiositat en l’arquitectura popular.
6) L’arquitectura de terra. 7) Turisme, pagesia i arquitectura popular. 8) Cal
protecció per a l’espai rural? 9) Arquitectura sostenible, moda o necessitat? (en premsa). 10) Els materials de l’arquitectura popular (en preparació).
Professors participants:
Fernando Alvarez, Dr. Arquitecte. Professor de la UPC. Castelldefels
Carlos Cantero, Dr. en Enginyeria Agrònoma. UdL, Lleida
Josep M. Llobet, Dr. en Història. Cervera
Josep Mora, Dr. Arquitecte. Les Pallargues (Segarra)
Ramon Ninot, artista polifacètic. Cervera
Martí Picas, historiador. Vilada (Berguedà)
Joan Rovira, estudiós autodidacte del territori. Les Masuques (Alt Penedès)
Dominique Susani, especialista en geometria sagrada
Enric Tartera, arqueòleg. Benavent (Segrià)
Assumpció Vilaseca, arquitecte. Les Pallargues
Organitza: Amics de l’Arquitectura Popular
Coordina: Josep Mora, les Pallargues
www.arquitectura popular.com