Agost 2010
Exposició "Diferents expressions de la pedra seca", al Centre Miró de Mont-roig del Camp, de l'1 de juliol al 31 de desembre de 2010.
Fotografies: Esther Bargalló i Martí Rom.
Aquesta exposició recull fotografies de diverses construccions de pedra seca en els següents àmbits:
- Món rural (agricultura i ramaderia)
- Patrimoni turístic-cultural (itineraris i rutes: Pla de Mossorro i Les Virtuts, a Vilafranca dels Ports, ruta de la Capona, al Pla de Santa Maria, itinerari de Les Taules, a Capçanes i itinerari de Mont-roig del Camp).
- Element decoratiu (parcs, jardins, etc).
- Monuments megalítics (dolmens, menhirs, alineaments, cairns, thólos, túmuls i cromlecs).
Per més informació entrar a la web: www.pedrasecamont-roig.com
III Concurs Grèvol de fotografia
Vistabella del Maestrat
III CONCURS GRÈVOL DE FOTOGRAFIA 2010 BASES del CONCURS
PARTICIPANTS: Podran participar totes les persones que ho desitgen.
TEMA: S’estableixen dues seccions:
SECCIÓ A: Naturalesa als pobles del Penyagolosa
SECCIÓ B: Les construccions de pedra en sec (murs, ribassos, casetes de pastor, motllons, saltadors, eres, comptadors,...)
El termini de presentació serà el dimecres 11 d’agost de 2010.
BASES DEL CONCURS
PER A MÉS INFORMACIÓ:
Associació Cultural Grèvol: www.grevol.es.tl
Ajuntament de Vistabella del Maestrat: Tel.: 964 38 90 07. www.vistabelladelmaestrat.es
III Concurs Grèvol de fotografia
Vistabella del Maestrat
11è Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular
La modernitat, un projecte mal entès?
Descarregar les bases
PRESENTACIÓ
La primera industrialització va suposar la primera davallada demogràfica del
camp. La incipient industrialització del camp comença amb invents com ara
la garbelladora, que estalvia dallar, o les reus giratòries, que estal vien temps i desplaçament.
Ara bé, la transformació social es produeix amb l’arribada del tractor amb el
motor de gasoil. La substitució de la mula pel tractor fou el principi del gran
canvi agrícola. La moderna eina de treball va suposar nous hàbits i noves eines, arraconant les antigues.
A la vegada es fa la feina més de pressa i, curiosament, es va cap al monocultiu amb l’abandonament generalitzat de la cura de les olives, les ametlles, etc.
Per millorar la producció apareixen els adobs químics i els mataherbes, un fet que va provocar molt mal a la fauna, sobretot a les abelles.
Aquesta modernització tecnològica, es donava a tots els àmbits socials, científics, artístics i econòmics. La construcció anava en paral·lel, i als pobles escomencen a fer nous coberts per encabir els nous estris del camp, que necessiten més amplada i més alçada. I aquestes construccions es fan amb materials nous, com ara les bigues prefabricades i el fi brociment (la Uralita).
Tots aquests canvis comencen aquí als anys 1950. Ja abans de 1936 hi havia hagut algun cas: es començava a veure algun cotxe i els primers tractors eren adquirits per sindicats locals de pagesos per treballar en règim de cooperativa.
Es pot convenir a dir que l’art i la tècnica moderna començaren al voltant dels anys 1920. Els nous avenços químics –com ara la penicil·lina–, la novetat de l’art abstracte enfront del fi guratiu, la divisió del treball industrialitzat enfront del manual, etc., propicià que s’associés el fet modern enfront l’antic, com a vell i caduc, oblidant els coneixements adquirits i les connexions de l’home amb l’entorn natural.
Al voltant de 1960 hi va haver un fet que va marcar l’arquitectura. Fou arran de l’enderroc d’un edifi ci d’apartaments dissenyat i construït segons els cànons moderns. Alguns crítics ho van considerar la fi de la fase de la construcció moderna.
I va fer que Jutgen Abermas escrigués “El moviment modern, un projecte
inacabat”. Resseguint aquesta idea ens ha sortit el lema d’aquest curs, sobre el qual volem refl exionar. D’igual manera que fou dràstic voler oblidar el passat per voler tenir-ho tot “modern”, també ha passat a la inversa quan s’ha volgut liquidar aquest moviment.
Actualment, des de diferents indrets, se’ns està avisant que comencen a escassejar materials com ara l’acer i que cal replantejar sistemes constructius per evitar l’ús d’un bé escàs i la producció del qual requereix una gran despesa econòmica.
Dins del curs volen també parlar de la gestió. De com es poden revitalitzar
aquestes construccions rurals. Què es pot fer perquè la gent dels pobles se sentin orgullosos d’aquestes construccions. Han de ser rendibles? El tema també serà motiu de debat en la taula rodona.
La ramaderia necessita un toc de revalorització, com tot l’entorn pagès, entès com a modelador del camp. Si volem un territori endreçat, necessitem dels qui el treballen, i cal que es valorin socialment aquestes professions.
La geometria com a coneixement necessari es troba gairebé oblidada. La detecció de falles del terreny o les venes d’aigua que serveixen per harmonitzar una casa i conèixer el subsòl, en són un exemple d’aplicació.
I volem acabar amb una comparació entre l’arquitectura contemporània i l’arquitectura popular i analitzar si hi ha una aproximació entre aquestes construccions.
Us hi esperem.
Inscripcions
- Per correu electrònic a: correu.arquitecturapopular@gmail.com
- o bé a: talponent@gmail.com
Matrícula: 80 €, Socis d’Amics de l’Arquitectura Popular 75 €, Carnet jove,
estudiants d’arquitectura i jubilats 70 €
Amb la matrícula hi ha dret a: un dossier, un diploma i el dinar de l’últim dia.
Places limitades. S’hi pot participar a partir de 16 anys.
Crèdit
El curset comptabilitza en un crèdit i mig per als estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC)
Organitza
Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular
Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural
Col·laboren
- Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació,
Serveis Territorials de Lleida. Diputació de Lleida
- Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei
d’Arqueologia i Paleontologia.
- Consell Comarcal de la Segarra i Consell Comarcal de l’Urgell.
- Ajuntaments de Cervera, Sant Guim de la Plana, de Vilanova de l’Aguda, dels
Plans de Sió i de Tàrrega.
- Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC)
La matrícula es farà efectiva el primer dia del curset
El curset es realitzarà en indrets diferents. Cada dia es realitza en una població diferent i s’aprofi tarà per conèixer l’arquitectura popular de la zona.
Publicacions
Es preveu realitzar una edició amb el recull de les activitats del curset
d’enguany, que formarà part de la col·lecció Arquitectura Popular, de la qual ja s’han publicat els següents:
1) Les cabanes i els marges. 2) El territori i la casa. 3) L’arquitectura dels
ofi cis. 4) L’arquitectura de l’aigua. 5) Religiositat en l’arquitectura popular.
6) L’arquitectura de terra. 7) Turisme, pagesia i arquitectura popular. 8) Cal
protecció per a l’espai rural? 9) Arquitectura sostenible, moda o necessitat? (en premsa). 10) Els materials de l’arquitectura popular (en preparació).
Professors participants:
Fernando Alvarez, Dr. Arquitecte. Professor de la UPC. Castelldefels
Carlos Cantero, Dr. en Enginyeria Agrònoma. UdL, Lleida
Josep M. Llobet, Dr. en Història. Cervera
Josep Mora, Dr. Arquitecte. Les Pallargues (Segarra)
Ramon Ninot, artista polifacètic. Cervera
Martí Picas, historiador. Vilada (Berguedà)
Joan Rovira, estudiós autodidacte del territori. Les Masuques (Alt Penedès)
Dominique Susani, especialista en geometria sagrada
Enric Tartera, arqueòleg. Benavent (Segrià)
Assumpció Vilaseca, arquitecte. Les Pallargues
Organitza: Amics de l’Arquitectura Popular
Coordina: Josep Mora, les Pallargues
www.arquitectura popular.com